Ahir va ser un dia complicat per molts comerços d’Andorra i també per moltes empreses que la seva tasca depèn en certa mesura d’internet. I és que una incidència va deixar sense servei a milers d’usuaris, cosa que va afectar els tpv de centenars de botigues, cafeteries o restaurants. Fer un cop d’ull per algun supermercat del país et feia veure una autèntica gimcana entre clients i treballadors, i ja no perquè els TPV no funcionessin, sinó perquè la tecnologia, que tant ens agrada a tots plegats, ens pot convertir una tarda de dijous en un malson per alguns. Hi ha empreses que, aprofitant els grans aventatges d’internet, tenen les seves dades en un lloc físic diferent al seu local i, per tant, la màquina s’ha de connectar a un servidor i sortir via fibra cap a un altre lloc per fer una operació tan quotidiana com llegir un codi de barres d’un producte. 
 

Clients espavilats duien els preus dels productes fotografiats amb el telèfon per intentar convèncer la caixera de quin era el preu de cada cosa que duien per tal de donar-li els diners justos i carregar-ho cap a casa, altres, més melodramàtics, feien una obra de teatre per quatre iogurts, i la majoria, amb una barreja de paciència i resignació, tornaven els productes del carro a l’estanteria per marxar cap a casa i tornar quan la cosa es solucionés.
 

Adolescents nerviosos perquè no poden enviar un whatsapp que igualment l’interlocutor no podrà rebre, una estampa que té tanta gràcia com un punt de preocupació, treballadors davant de l’ordinador picant contra el teclat o el ratolí, com si ells en tinguessin alguna culpa, i altres fumant i fumant per matar l’estona amb l’excusa que no poden enviar un email.
 

Qualsevol empresa pot patir una averia, només faltaria, però n’hi ha que no ho valorem prou fins que no ens falta. Un dia com el d’ahir serveix per plantejar-nos que bé vivim la resta de dies podent fer tot el que podem fer. I per veure que hi ha gent molt addicte a internet. 
 

Potser sí que més d’una empresa notarà la tarda d’ahir en el seu balanç mensual, però mirat amb la perspectiva que toca, no cal patir: avui, el món, continua girant.