El treball de l’AREB és necessari perquè ha de certificar la idoneïtat dels clients per discernir entre els que han obtingut els seus diners de fonts il·lícites i els que no. Ara bé, la demanda d’informació que es demana als actuals clients és tan personal que el tacte amb que s’han de tractar aquestes situacions, i sobretot la gestió de les dades, és clau perquè el procés circuli per la senda de la màxima transparència. 
 

El que hauria de quedar ben clar és que el client ja fa un esforç ben alt quan, no tenint res a amagar, busca i analitza la seva documentació i s’exposa a que desconeguts d’alta volada com és ara una entitat financera, en tingui accés. L’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, dins de la seva feina de control i recerca de la màxima netedat de les informacions que rep, també hauria d’apostar per aquesta transparència envers els clients. No es tracta que s’hagi d’invertir una gran quantitat de temps (i diners) en aportar solucions a les persones que un dia van decidir posar diners en aquest banc, sinó que el que es demana és saber què serà de les dades que exposen a ulls d’altres persones quan el banc que s’està investigant desaparegui i passi a ser un banc pont abans d’acabar sent una altra entitat. Les dades passaran soles al nou banc? Qui en tindrà accés? 
 

Són dubtes que el client vol solucionar, però que malauradament no estan tenint resposta perquè ni els gestors de les sucursals ni tan sols els mateixos agents de l’AREB la saben. Això, és innegable, crea un malestar que s’hauria de pal·liar, i la manera de fer-ho no sembla una altra que contestar amb informació.

La situació és complicada per a tots, tant per a clients com per a treballadors i per a l’AREB, però una bona base d’estudi de la situació, amb tot de respostes per a una ampla previsió de possibles preguntes, és el que s’hauria de tenir molt clar.