Posar en valor el turisme cultural
Som en un país que no s’acostuma a apostar pel turisme cultural. Bé, sí, es fan campanyes d’Andorra Turisme per donar a conèixer el gran patrimoni romànic de què gaudim, amb rutes guiades i amb explicacions detallades de cada una de les parròquies del país, però a part d’això, es coneix poc el patrimoni cultural del país.
Aquesta nit hi ha una de les millors demostracions sobre aquest tema. Andorra té una de les festes de Sant Joan més maques, que res té a envejar a fogueres a la platja o a cavalls galopant entre la gent: les falles de Sant Joan.
Aquesta tradició de fa molts i molts anys, arraconada i gairebé oblidada fa unes dècades, ara té una salut de ferro i cada dia més participació i públic, tant, que conjuntament amb altres celebracions similars que es fan al Pirineu, és candidata a patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Aquesta nit els fallaires faran voltar les rodes de foc pels carrers del país, imitant els pastors que ho feien fa una bona colla d’anys tot baixant de la muntanya. Ells ho feien amb escorça de bedoll, ara s’ha sofisticat més per raons de seguretat, però l’espectacularitat de les boles de foc girant en la negra nit és innegable.
La cultura popular i tradicional és un bé d’interès públic que no només s’ha de preservar sinó que s’ha de donar a conèixer i popularitzar. És el que ens ha fet com som, el que en ha donat el caràcter que tenim i el que ens defineix en part com a societat. Som el que fem i som el que hem viscut i fer-ne gala hauria de ser, per tota societat, una obligació.
El teixit cultural del país és ampli, variat i molt participatiu, mentre les entitats i la mateixa administració en vetllen i ho promocionen, falta un front comú per donar-ho a conèixer també de cara a fora, perquè potser no ens cal anar a buscar espectacles a fora si aquí ja en tenim de tant magnífics com els d’avui al vespre, i segur que si els de fora ho coneguessin vindrien més per a veure-ho. Així, a més, mataríem dos pardals d’un tret perquè faríem una crida a un altre turista, el que no se l’acostuma a tocar, el turista cultural.
Aquesta nit hi ha una de les millors demostracions sobre aquest tema. Andorra té una de les festes de Sant Joan més maques, que res té a envejar a fogueres a la platja o a cavalls galopant entre la gent: les falles de Sant Joan.
Aquesta tradició de fa molts i molts anys, arraconada i gairebé oblidada fa unes dècades, ara té una salut de ferro i cada dia més participació i públic, tant, que conjuntament amb altres celebracions similars que es fan al Pirineu, és candidata a patrimoni de la humanitat per la Unesco.
Aquesta nit els fallaires faran voltar les rodes de foc pels carrers del país, imitant els pastors que ho feien fa una bona colla d’anys tot baixant de la muntanya. Ells ho feien amb escorça de bedoll, ara s’ha sofisticat més per raons de seguretat, però l’espectacularitat de les boles de foc girant en la negra nit és innegable.
La cultura popular i tradicional és un bé d’interès públic que no només s’ha de preservar sinó que s’ha de donar a conèixer i popularitzar. És el que ens ha fet com som, el que en ha donat el caràcter que tenim i el que ens defineix en part com a societat. Som el que fem i som el que hem viscut i fer-ne gala hauria de ser, per tota societat, una obligació.
El teixit cultural del país és ampli, variat i molt participatiu, mentre les entitats i la mateixa administració en vetllen i ho promocionen, falta un front comú per donar-ho a conèixer també de cara a fora, perquè potser no ens cal anar a buscar espectacles a fora si aquí ja en tenim de tant magnífics com els d’avui al vespre, i segur que si els de fora ho coneguessin vindrien més per a veure-ho. Així, a més, mataríem dos pardals d’un tret perquè faríem una crida a un altre turista, el que no se l’acostuma a tocar, el turista cultural.