És indiscutible el paper de la Fundació BPA en l’evolució social d’Andorra per la seva implicació en no pocs projectes que han tingut sempre un caire solidari. La intenció d’aquest organisme vinculat al banc andorrà ha estat ser al costat dels col·lectius que pitjors condicions tenen per sortir endavant en una societat a vegades fins i tot enemiga del que és ser diferent o no anar per la línia normal. Però l’explosió del cas Banca Privada d’Andorra ha acabat per afectar també a aquest ens.
 

Existeixen molts dubtes, per no dir certeses, que mai no arribaran els diners que es deuen. I no són pocs, perquè en total la Fundació ha de fer front a despeses que volten els 90.000 euros, entre diversos projectes, premis, cursos i iniciatives solidàries. El ben cert és que els implicats en aquestes activitats esperen uns diners que se’ls van prometre o, fins i tot, així es va acordar fermament, però fa temps que miren els comptes corrents i no hi arriben.
 

La percepció és que, a més, no arribaran mai, perquè ningú dubta que ara mateix la crisi financera només té com a objectiu rentar no només la imatge del banc, sinó de tot el sistema andorrà, i l’AREB és l’encarregada de portar a bon terme la resolució de l’entitat bancària, així que els seus ulls miren únicament i exclusivament a BPA en els supòsits bancaris i deixant de banda qualsevol altra afectació. Amb tot, s’hauria de mirar de trobar un equilibri perquè els projectes compromesos poguessin obtenir el que se’ls va assegurar abans que esclatés la crisi, perquè una societat a més de mantenir-se ferma en el sector financer, no només se sustenta pels diners. El bon funcionament de sectors desafavorits és clau per al desenvolupament del país, i desatendre situacions com aquestes pot acabar en problemes encara superiors que siguin fins i tot més costosos de resoldre.