Fa uns mesos, a principis de febrer d’enguany, Toni Martí va anar a França a visitar Manuel Valls, avui el primer ministre francès tornarà la visita al cap de Govern, una trobada marcada pel context econòmic i, se suposa, per la ratificació del Conveni de no-doble imposició entre tots dos països.
 

No és a l’agenda parlar de caps d’estat. Molt difícilment sortirà a la conversa (almenys transcendirà) que el cap de govern i Valls parlin de la situació del país si el Vaticà decideix finalment tancar la porta a continuar ostentant el coprincipat a les nostres valls (cosa que Monsenyor. Vives ja va desmentir fa un parell de setmanes). I si surt, serà de resquitllada, el tema BPA i la crisi que s’esdevé des del mes de març.
 

Però una de les incògnites de la trobada serà en quin idioma parlaran els dos mandataris. El protocol, digui el que digui, acostuma a saltar-se perquè hi ha sempre algú que vol quedar més bé que l’altre, en cas que es trobin dos mandataris que comparteixin llengua. A l’anterior trobada a París, es va utilitzar el francès, perquè tot i que Valls és nascut a Barcelona i catalanoparlant, es veu que només va saludar i acomiadar en català a Martí, que així ho explicava a l’acabar aquella visita hivernal. De fet, Martí va qualificar d’informal aquell moment, deixant la formalitat per la llengua francesa.
 

Esperem que la formalitat de demà sigui en la llengua d’aquí. Està molt bé que el nostre cap de govern sàpiga idiomes, de fet en sap més ell que els tres darrers presidents del govern espanyol sumats, però Valls és català i per tant seria una falta de respecte molt greu cap a la nostra llengua, la nostra cultura i el nostre estat que no fes servir la llengua oficial i pròpia del país.
 

Veurem com va demà la curta trobada, i veurem si Valls fa gala de la seva educació, do de gents i habilitat política.