Semblava que era una etapa de la nostra història que havíem deixat enrere, que  formava part del passat que des de fora ens associessin a llistes negres, i per tant, a països opacs, poc col·laboratius o paradisos fiscals.
 

Ahir ens hi van tornar a posar. Som altre cop en el punt de mira de molta gent i en un moment complicat per la nostra economia, i també amb el nostre futur penjant d’un fil.

L’executiu defensava ahir els passos agegantats que s’han fet en els darrers anys per fugir de qualificatius que ens fan mal, la signatura de convenis de no-doble imposició, la regulació dels impostos, refermar el sistema impositiu i donar-li un caràcter europeu, etcètera. Feina que fa anys que es fa, per governs de diferents colors i maneres de pensar sovint contraposades. Això se suposa que ens ha d’acostar a Europa i ens ha de treure d’aquest buit en què ens trobem ara mateix a escala internacional.
 

Realment, és un cop dur aparèixer en una llista d’aquest tipus, ho és perquè no es pot negar que la voluntat de sortir-ne és ferma i els passos per fer-ho hi són, i no només de l’administració, sinó de la voluntat de moltes empreses i alhora molts particulars que amb la seva feina, la seva tasca i dedicació intenten rentar en el seu dia a dia la cara a Andorra i fer veure que això no és terra de gangsters. Sembla que fora d’aquí hi ha qui li interessa molt donar aquesta mala imatge del nostre país, sembla que d’un temps ençà hi ha unes ganes terribles de fer mal a Andorra, i la nostra imatge cau en picat, i el nostre prestigi malauradament també, i malgrat treballar en contra de tot el dolent que se’ns dedica des de fora, la banca s’endú una bona patacada.
 

Gent del sector reclama ara que sigui un banc potent de fora el que entri a Andorra comprant el banc pont en què es convertiran els actius bons de BPA, això ens donaria internacionalment una altra cara, associada a l’obertura del sector financer i que es vagi a poc a poc dissipant la idea estesa que aquí ens ho maneguem tot a la nostra manera entre quatre i que Andorra és com un Far West sense llei.