Les darreres sessions del Consell General estan tenint una durada fora del que és habitual. Ahir vam presenciar, un cop més, una sessió molt llarga. De fet, aprenent de la darrera, aquesta ja es va programar amb pausa entremig per dinar, per fer més lleuger pels Consellers la sessió que habitualment començava directament a la tarda.
És evident que ens trobem en un moment polític excepcional. I com diu la frase, a moments excepcionals, mesures excepcionals, i aquesta n’ha estat una.
El que passa és que potser els nostres polítics donen moltes voltes a certes coses sense concretar. El mateix Síndic va haver de cridar ahir l’atenció a l’excessiva durada d’alguna de les intervencions, que ell deixava allargar uns segons més del que està establert perquè els consellers poguessin acabar de respondre o de preguntar i no tallar-los, però que fa que la sessió s’allargui potser massa.
El mateix Mateu reflexionava davant dels consellers que aquestes sessions estan pensades per apropar els ciutadans al que està passant dins dels despatxos polítics de Govern i el Consell General, i amb aquestes sessions tan llargues al final és molt possible que el públic no rebi bé el missatge. Aquest públic, el poble, no té gaire sovint tantes hores lliures un dijous per seure davant la televisió i mirar una sessió maratoniana, i els que tenen temps, potser no tenen la paciència de fer-ho.
Cal oferir tota aquesta informació, és necessària en un moment en què tothom demana un grau més de transparència i que els polítics expliquin quines desicions prenen i per què ho fan. És indispensable en ple segle XXI ja que la política cal que tiri cap aquí.
Però també cal tenir en compte una de les premisses bàsiques dels comunicadors: l’excés d’informació, acaba creant desinformació.