La instal·lació d’un casino al Principat és un tema que cueja fa anys, força anys. Com sempre en aquests casos hi ha detractors i defensors d’aquest model de turisme. Els uns opinen que duria riquesa a Andorra, obriria el ventall del tipus de turisme que rebem, i al final, si vénen a gastar-se els diners, millor per tot. Els altres creuen que és posar-se en un fangar, un casino sovint ve acompanyat de gent  no gaire bona, prostitució, màfia i altres coses que Andorra no necessita pas a hores d’ara.

El que ningú no pot negar és que porta riquesa, qualsevol cosa que signifiqui fer entrar diners al país a hores d’ara sembla que és un bon reclam, però podria marcar un canvi en el model del nostre turisme. Si bé és cert que hi ha llocs amb casinos que són molt glamurosos, també n’hi ha que en tenen i el visitant no és pas el que ens agradaria. El turisme low cost també va al casino, i si seguim venent les habitacions a trenta euros la nit (els hotels no tenen pas gaire més opció en un mercat saturat amb molta habitació per vendre i poc turista), Andorra se seguirà omplint de joves amb poder adquisitiu baix i amb ganes de fer botellon. Si no vigilem gaire encara acabarem fent paquets d’entrada a Caldea, Forfet, Nit d’hotel per dos i una partideta al Blackjack per 100 eurets.

És clar que les institucions tenen un altre projecte al cap i això no passarà, de moment es crearà un Consell Regulador Andorrà del Joc que permetrà que segons qui no entri al casino, lluitar contra el joc ideal i vigilar les conductes ludòpates. A més, serà l’ens encarregat de regular i controlar l’oferta de joc, els establiments on es podrà jugar i qui en seran els operadors. Això sembla llunyà, sempre ha semblat llunyà, però queda menys d’un any perquè puguem fer un gir al model de país i anar a buscar turista de joc, si és això el que volem, i si sabem fer-li un vestit a mida a aquest tipus de turista.