Plou. I cada cop que plou a Andorra, sembla que siguem el que som: un país d’alta muntanya situat als Pirineus. 

És normal que amb l’orografia que tenim al país, fàcilment hi hagi inundacions, i millor que no enganyem a ningú: l’afany de fer diners amb la construcció, ha fet que molts habitatges s’hagin projectat sense ni pensar amb les conseqüències de les pluges de tardor i primavera.

Si bé és cert que  hi ha zones més abandonades per l’administració que mereixen que es trobi una solució ràpida, passa a tot arreu on hi ha pendents que a vegades si plou massa hi ha perill d’inundacions. I tot i això tenim les lleres dels rius prou netes per no haver de patir cada cop que un cumulunimbus treu el cap.

Cada cop que plou, el nostre focus d’atenció es desplaça a Santa Coloma. Uns quants veïns de la zona pateixen les conseqüències de la manca d’un col·lector prou gran per engolir l’aigua que baixa a aquella part de la parròquia quan cauen pluges torrencials. Ara el Comú farà una important despesa per poder solucionar part del problema, que té difícil solució definitiva perquè les pluges són incontrolables. 

Però Santa Coloma no és l’únic lloc que pateix amb la caiguda de trombes fortes d’aigua. Si passem un d’aquests vespres de tamborinada per l’avinguda Tarragona també veurem que baixa tanta aigua com si la carretera fos un riu. 

Però mirem-ho pel costat bo, ara sembla que les inundacions permanents a Santa Coloma passaran a la història, però tot plegat ha evolucionat un munt en els darrers anys. Si tirem la memòria enrera pensant en els anys 90, recordarem facilment com cada cop que plovia saltaven els ploms i si eres fora de casa. Ara rarament passa.