Xavier Bettel, primer ministre de Luxemburg, va impulsar el referèndum d’ahir al seu país en el qual es decidien tres coses. Una, si es reduïa l’edat per poder exercir el vot dels 18 als 16 anys; una segona per limitar el mandat dels ministres a deu anys; i la tercera, si es permetia el vot dels residents al país en les eleccions generals. 

El resultat de totes tres iniciatives va ser negatiu, el que obligarà a les institucions a replantejar-se la situació de cara al futur, si mai no pensen en tornar a apostar per canvis d’aquesta índole. De fet, els resultats són bastant durs, perquè el 78,02% de la població luxemburguesa que va acudir a les urnes per expressar la seva opinió va manifestar un ‘no’ molt rotund a l’opció de permetre votar els estrangers que resideixen a Luxemburg.

A Andorra, de moment, ni tan sols es planteja la situació d’un referèndum, i continuen sent uns milers de vots, en definitiva unes poques milers de persones, les que elegeixen el rumb polític d’aquest país. Són diverses les veus que s’aixequen per demanar la possibilitat que el resident pugui votar, si més no, en les eleccions comunals, perquè l’afectació del dia a dia de les persones que viuen en certes localitats, barris o carrers és alta, i sembla democràtic que aquestes persones, sent o no andorranes, puguin tenir el seu pes a l’hora de decidir. Luxemburg, però, no ha ajudat massa amb aquesta decisió, perquè envia una imatge d’immobilisme preocupant a la resta de països que, com aquest, petit, fa funcionar la seva economia i, en definitiva, el seu dia a dia, gràcies al treball de moltes persones que no tenen sang luxemburguesa. 

Bettel ha topat amb la decisió sobirana del poble, ja té un ‘no’ molt clar a l’obertura d’un 46% de l’electorat, però almenys ha fet aquesta consulta. A Andorra encara no se sap si n’hi haurà.