No és un bon moment per aquests rumors, no ens va gaire bé que ara mateix aparegui altre cop Andorra a les notícies i es vinculin temes que no tenen res a veure a priori, com és el cas BPA i el fet que el Papa Francesc vulgui acabar la relació entre l’església i la sobirania andorrana. Diuen, que sembla que el Papa va quedar molt sorprès el dia que el van nombrar Sant Pare de trobar-se allà en Joan Enric Vives amb els caps d’estat. Diuen que no coneixia l’existència d’un petit país en què la representació institucional es repartia entre el president de la república francesa i un eclesiàstic. Diuen que no li va semblar bé. Deu ser el primer cop que un alt càrrec de l’Església no vol que la seva institució tingui poder i prefereix perdre’l. Costa de creure. Però en tot cas del que ningú parla és de què passaria si realment Vives (que fa massa temps que guarda silenci sobre el seu futur) desapareix del mapa andorrà per no ser succeït. Què passaria si ens plega un copríncep. Què és el que volem ser quan siguem grans? Potser hi ha qui ja s’ho ha plantejat i ho té clar, però socialment la resposta hauria de ser interessant. Si plega l’Església, queda via lliure per l’avortament? 
 

Pels matrimonis del mateix sexe amb la denominació matrimoni? Ens quedarem amb un sol príncep (Hollande, Sarkozi de nou, qui sap si Le Pen?). Hem de demanar a Felipe VI que corri a ocupar el seu lloc? A Artur Mas? A Mariano Rajoy o possiblement a Pablo Iglesias? O hem de constituir-nos com una República?

Sigui com sigui ara mateix el coprincipat ens dóna un equilibri que es podria trencar, si depenguéssim només de França probablement no seria el millor, i posar segons qui a substituïr Vives tampoc, a més, potser no som en el millor moment per fer segons quins experiments.