Els Fons Monetari Internacional (FMI) ha descobert que la recuperació econòmica mundial està amenaçada, com ho va estar en la Gran Depressió de 1929, per desequilibris econòmics greus.

Com acostuma a ser norma en aquesta organització, ha destacat dos elements que no funcionen con deurien. Sorprèn que la situació de la banca sigui una de les disfuncions. Sobretot si tenim present els grans ajuts que ha rebut, a nivell mundial, del sector públic pel seu rescat. Aquest toc d’alerta no creiem que a nivell intern sigui massa remarcable, però sí demostra que globalment –els nostres bancs no estan al marge dels corrents mundials– si el sistema financer no funciona, correm el risc que la recuperació passi a ser períodes de creixement, sense que el problema desaparegui. Ja se sap que si el sistema financer es constipa, els ciutadans estem en risc d’agafar una pulmonia.

És per això que hem de tenir molt present el capítol de finances, no únicament a nivell públic, sinó també privat.

Podria passar que es reproduís el que ja hem viscut i seria difícil explicar noves ajudes públiques quan no es donen en el sector privat.

A la situació econòmica i pensant en el país, tenim que sumar la qüestió laboral, que segons les darreres dades està patint una repuntada de l’atur.

El nostre problema no és el mateix dels nostres veïns, però tenim que aprendre d’ells en les solucions. Les reformes laborals, tal com es plantegen –amb una forta influència capitalista—no van a crear llocs de treball. Un pla sever d’ajust a nivell públic tampoc, més aviat tot el contrari. Els llocs de treball venen de la mà de les inversions públiques i del crèdit per a les empreses privades.

Si no tenim un pla general que agrupi tots els problemes podem caure en un proteccionisme que pot retardar la sortida del túnel de la crisi a nivell general. Aquesta circumstància s’ha de tenir molt present no únicament en el pressupost del l’any vinent, sinó també en les reformes fiscals.

¿Tenim present que estem en un debat polític en el què únicament es parla de diners?. La crisi i la por ens fan fugir de l’ideologia que es necessària, ara més que mai. Els mercats substitueixen als parlaments, marquen les decisions polítiques, limiten l’Estat del Benestar o l’acaben enterrant. Estem en un cercle tancat del que tenim que sortir, si de veritat volem una solució per a tots i no per uns quants.

Per a més informació consulti l'edició en paper.