Un dels grans problemes endèmics a què s'enfronten les empreses andorranes és la dificultat permanent d'aconseguir cobrar de forma adequada dels seus clients i aconseguir un flux de cobraments que els permeti funcionar sense tensions de liquiditat ni patir pèrdues per la morositat o insolvència dels seus deutors.

Amb certa freqüència passa que empreses que han assolit un notable èxit a l'àrea de màrqueting i han aconseguit un bon nivell de vendes presenten suspensió de pagaments o han de cessar en les seves activitats empresarials. L'explicació a aquest inesperat fracàs empresarial és que aquestes empreses han descuidat la gestió del crèdit atorgat als clients i el cobrament de les seves vendes, tenint problemes de liquiditat, crisi de tresoreria, problemes per finançar els seus treballs i finalment una situació d'insolvència transitòria.

Des de novembre del 2012 Andorra s'ha dotat d'una Llei per combatre la morositat, que atorga un termini màxim i pactat de 90 dies per pagar i penalitza amb interessos la demora. No obstant això, un cop s'ha emprat sense èxit aquest marc regulador, només queda la via judicial per intentar recuperar els diners.

En alguns casos la mora pot posar en perill la viabilitat d'una empresa, que no cobra i no pot pagar, entrant en un final fatal. En època de bonança és més difícil enganxar-se els dits, però en plena crisi econòmica és quan més cura s'ha de tenir per tancar negocis fiables.

Els experts en la matèria asseguren que s'ha d'evitar que un impagament s'allargui més de 90 dies, doncs com més temps passi més difícil serà convèncer al deutor. Un informe de la Cambra de Comerç xifrava en el 56,8% les empreses que tenien impagats i que a més no confiaven en recuperar els diners, una dada que pot sembla escandalosa per a un petit país com el nostre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.