Internet s'ha convertit en gran font de diversió per alguns i de promoció personal per a uns altres. Un dels avantatges d'aquesta anomenada comunicació virtual, és que un es pot comunicar ràpid i instantàniament amb qualsevol persona que estigui en qualsevol punt del planeta.

També permet fer negocis, treballar i fins i tot intentar trobar una feina a través de canals més o menys especialitzats, però a vegades passem gairebé tot el dia enganxats a l'ordinador o al telèfon i és per això que les xarxes socials tenen els seus detractors. Per això i per la falta d'intimitat de la societat actual.

A Andorra, pel que fa als polítics, no hi ha gran interès a les xarxes socials. Només els candidats del PS i SDP tenen perfils però la seva activitat és més aviat escassa. Si busquem el nexe entre elles i els polítics ens n'hem d'anar a candidats de les parròquies o als tercers o quarts llocs de les llistes nacionals. Andorra és diferent. Aquí s'ignora la difusió que tenen els nous mètodes de comunicació, i el més important, que aquests (a diferència dels mítings electorals, els espots de televisió i els programes que es reparteixen en bústies) són bidireccionals i connecten els polítics amb el ciutadà l'un a l'altre i l'altre a l'un, en igualtat de condicions.

Aquí molta gent vota a la batllia sense haver pogut llegir el programa electoral dels partits polítics, i els noms continuen sent una poderosa arma electoral a les parròquies.

I això ve reforçat pel porta a porta, que tot i les seves dificultats pel creixement del cens d'electors, continua sent la via preferida pels candidats per aconseguir el vot de l'elector. Visitar-lo, preguntar-li que és el que veu necessari i explicar què faran si arriben al govern. S'estima més el contacte directe que la fredor d'Internet, però cada dia es fa més complicat visitar tots els ciutadans que podran votar el dia 1 de març.

Per a més informació consulti l'edició en paper.