Un extinent de la Guàrdia civil i assessor durant molts anys del consolat espanyol assegura que Espanya tolerava la nomenada evasió fiscal sempre que no es tractés de diner negre i amb un màxim de dos bilions de pessetes de l'anomenat per Madrid com a frau fiscal.

És tracta d'una notícia que a Andorra era més o menys de domini públic. La principal prioritat dels governs espanyols ha estat sempre la lluita contra el terrorisme. Els diners dels seus ciutadans dipositats a Andorra és un mal menor, especialment si es considera que el nostre país no és el destí principal, tal i com s'ha comprovat en els principals casos de corrupció detectats a l'Estat veí.

Només així s'entén la comprensió que Espanya ha tingut en aquest afer, paciència que no va tenir amb el contraban de tabac i l'a nomenada Operació Muntanya.

A més, el Principat s'ha convertit en un soci de confiança. Andorra ha impulsat reformes fiscals que estan acceptades per la Unió Europea, i el recent Conveni de no Doble Imposició és una mostra de la nova catalogació del nostre país, que va deixar de figurar a la llista de paradisos fiscals de l'OCDE, França i Espanya.

L'extinent Matas revela un període de la història en què el llavors cap de Govern, Marc Forné, es va reunir amb autoritats del Govern espanyol, que van acceptar un frau fiscal de dos bilions de les antigues pessetes. L'única condició va ser que Andorra controlés el diner negre, aquell que prové del terrorisme o del narcotràfic.

Les revelacions del Guàrdia Civil retirat permeten pensar que Andorra no ha estat mai un soci incòmode d'Espanya, ni tampoc de França. Més aviat hi havia un pacte que calia complir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.