Aviat farà quatre anys DA va donar la sorpresa en imposar-se d'una manera que ningú ho hauria imaginat a la resta de forces polítiques, en especial el Partit Socialdemòcrata (que havia governat els dos anys anteriors), en unes eleccions marcades per la voluntat de diàleg que Toni Martí constantment anunciava. A finals d'aquesta legislatura, la valoració no ens correspon a nosaltres, els periodistes, sinó que ho fan més aviat els ciutadans els quals han afectat bona part de les lleis que el govern Martí ha aprovat. I és que d'aquestes 142 lleis, les aprovades durant la legislatura més prolífica al Principat, n'hi ha quatre especialment polèmiques i que han fet enfadar diferents col·lectius. Martí sabia que s'hi trobaria, i ja havia anunciat que algunes de les reformes que el país necessitava no agradarien a tothom, cosa que marca honestedat en aquest polític, que això sí, s'ha anat acompanyant de ministres en les lleis polèmiques, que li han parat el cop. Aquestes, han causat força desgast al govern demòcrata, i especialment el cap de Govern que està visiblement desmillorat i ja ha admès més d'un cop el seu cansament.

Aquestes quatre lleis són les que afecten en primer lloc els funcionaris, on el ministre Jordi Cinca també ha hagut d'enfrontar-se al col·lectiu, una tasca que no li ha estat fàcil i que ha significat les primeres manifestacions del país dels darrers 25 anys. La segona llei que ha estat acompanyada de polèmica és la de les unions civils, que qualifiquen de discriminatòria els membres del col·lectiu homosexual perquè no fa servir la paraula «matrimoni», i que va significar la segona manifestació pel govern Martí.

També ha estat especialment criticada la reforma de la CaixaAndorrana de Seguretat Social, sobretot pel que cobren els treballadors quan tenen una baixa, i en segons quins casos de malaltia. I la darrera que ha causat més maldecaps Martí, i que pot ser el cavall de batalla d'altres forces polítiques per aquestes properes eleccions, és la de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, un nou impost que toca la butxaca del votant, però que ho fa de manera suau ja que a la pràctica el paga poca gent i és de poca quantitat si ho comparem amb els països de l'entorn.

Per a més informació consulti l'edició en paper.