En general, n'hi ha prou en saber que de les pujades i baixades de l'IPC depèn, en bona mesura, la nostra qualitat de vida, el valor dels diners que tenim, i el que podem comprar, invertir o estalviar. La crisi ens ha obligat a familiaritzar-nos amb conceptes que abans llanguien a les pàgines econòmiques dels diaris. Què és la inflació? És una mesura econòmica que indica el creixement generalitzat dels preus de béns, serveis i factors productius dins d'una economia de mercat (com la nostra) en un període determinat (normalment, un any). La conseqüència que pugi la inflació és que es poden adquirir menys béns i serveis per cada euro, és a dir, cada euro val menys que abans. La inflació reflecteix la disminució del poder adquisitiu de la moneda. Un exemple pres dels EUA: per comprar un producte que el 1980 costava 100 dòlars, avui necessitaríem 282,70.

En el cas d'Andorra, la variació anual de l'IPC al mes de desembre és del -0,1% (novembre 2014, 0,1%). Els grups que mantenen un comportament a l'alça són esbarjo i vestit i calçat. Els que mantenen un efecte moderador són transport, mobles i serveis per a la llar, habitatge, salut, i alimentació, begudes i tabac. I els que mantenen la mateixa variació són béns i serveis diversos, ensenyament i hoteleria i restauració. És tracta d'un percentatge negatiu històric, ja que des que hi ha estadística no és coneix una inflació negativa. Una lectura positiva permet afirmar que aquesta dada facilita el consum; hi ha una major capacitat de compra i per a un país com a Andorra això és una oportunitat; per tant es reforça la competitivitat. Tanmateix, no és bo una baixada continua, i cal esperar una evolució de creixement dels preus sostingut i baix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.