El Conveni de no doble Imposició amb França (CDI) va superar el darrer tràmit ahir en rebre el suport de la majoria de l'Assembla Nacional. Paradoxalment el partit de Nicolas Sarkozy –UMP, el més gran de l'oposició, amb 191 escons, va votar en contra del text. L'expresident francès justifica el seu retorn a la política amb la idea de canviar-li el nom a UPM i intentar acords amb els centristes de la Unió de Demòcrates i Independents –UDI, que té 30 escons– per frenar l'imparable ascens del Front Nacional , que ja va ser a les europees de maig la força més votada (26% dels sufragis).

El co-cap d'Estat (títol que atorga la Constitució Andorra), va mantenir una estranya relació amb Andorra durant l'etapa del seu coprincipat. És difícil definir-la si va ser ambigua o molesta, però va posar el Principat en el centre de la seva obsessió per combatre els paradisos fiscals ignorant voluntàriament el límits que separen França i Mònaco.

No s'ha acabat d'explicar la versió extensa i completa de les pressions que van venir de París, però el cert és que les formes van indignar molt als andorrans, i no tant el fons, que anava en direcció a unes premisses que tothom sap que són irrenunciables perquè així ho dicten els organismes internacionals i els països més influents.

La seva va ser una visita llampec, quasi obligada per intentar curar ferides. Però ara es veu que la seva visió d'Andorra sempre ha estat distorsionada, més pendent de la imatge que podia donar als seus conciutadans i més enllà dels consells que podia rebre dels seus representants al Principat, aquests sí, bons coneixedors de la realitat andorrana i dels esforços que s'estan fent per evolucionar cap a unes mateixes regles de joc evitant una trencadissa inesperada. Sarkozy, pel que es veu, ha canviat radicalment de parer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.