Sempre s'ha sentit a dir aquella frase que “Una llengua és una manera d'entendre la vida”. I és ben cert. Quan surts de casa teva, la vida es veu diferent, encara que sigui al poble del costat, on probablement parlen la mateixa llengua que tu, però que tenen algunes paraules que tu no uses. Si vas més lluny i caus en un lloc on no parlen la teva llengua, tot serà encara més estrany. És normal, és el que fa maco el món: llengües, cultures, tradicions diverses que fan riquesa.

La nostra és una llengua que ve d'una cultura, que compartim diversos territoris administrativament depenents d'estats diferents. Les fronteres polítiques sovint són molt nocives per les llegües, especialment quan la frontera ja s'ha creat amb voluntat inquisidora i no purament geogràfica. Aquesta voluntat política quan es converteix en cultural i lingüística vol aniquilar la riquesa per convertir-la en monotonia lingüísticocultural. Ho van fer els autoanomenats “descobridors d'Amèrica” quan en arribar no només van imposar creences, religions i llengües sinó que la seva concepció del món (la de fa molts segles és clar), els feia destrossar el que trobaven i violar, assassinar i esclavitzar els pobres pobladors de les zones per on ells passaven. Això afortunadament ha passat ja fa anys i les imposicions han anat minvant (malgrat monarquies totalitàries i dictadures) i ara som en un món suposadament lliure. Però hi ha pobles que no accepten la llibertat dels del costat i politizen aspectes tan normals com parlar una llengua al menjador de casa que és diferent de la dels despatxos dels governants 500 quilòmetres enllà. Llavors hi imposen la rauxa en comptes del seny i es dicten lleis per atacar en comptes de per protegir. Això passa a Espanya, on tres famílies fan trontollar el model educatiu català perquè volen l'escolarització dels seus fills en espanyol. Al mateix estat però pocs quilometres més enllà, mentre 125.000 alumnes volen l'educació en català dels seus fills al País Valencià se'ls ignora del tot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.