PUBLICITAT

Tenir cura del mediambient no és cosa de hippies

EDITORIAL

Fa uns anys s'associava la protecció del mediambient a certs sectors d'esquerres de la societat. Socialment, semblava que els de dretes o els rics donessin l'esquena als problemes que estem causant al planeta. Si bé no es va perdre mai el temps (que sapiguem) en fer un estudi seriós sobre el respecte al planeta en relació al partit que es votava, ara és clar que preocupar-se per l'entorn no és cosa d'ideologies polítiques. Això ho demostren les iniciatives que s'estan duent aquesta setmana en el marc de la Setmana Europea de Prevenció de Residus.

Fa tres anys, quan es va començar a parlar de la desaparició de les bosses gratuïtes al supermercat, qui més qui menys es va posar les mans al cap. Era impossible que un país com el nostre, que viu dels que compren, pogués aplicar una mesura així. Han passat els mesos i el que semblava surrealista és ara més realitat que mai. A la cua de l'hipermercat hi ha desenes de persones amb carros de compra i bosses reutilitzables i cada cop menys que compren les de plàstic que ara es cobren quan abans eren de franc. Però la conscienciació ha de canviar a cop de llei? No valdria més que tots plegats féssim un intent d'entendre-ho i no de cara a la galeria?

Que ens estem carregant el planeta és una cosa que tothom sap, malgrat el cosí de Rajoy creu que no, i és responsabilitat de tots prendre'n consciència i no fugir d'estudi. Reciclar és a les nostres mans, i consumir menys plàstic, també.

Actualment la desembocadura del riu Mississipí es forma cada estiu una enorme illa de plàstic en descomposició. Té la mida de Nova Jersey, una població on viuen 85.000 persones. Al pacífic nord, mentrestant, hi ha una espècie de continent gegant de 16.000 quilòmetres de porqueria (n'hi diuen sopa) que circula amunt i avall a mercè dels corrents marins. Tones i tones de brossa que generem nosaltres, i que evidentment no hem llençat al contenidor pertinent. Val la pena perdre cinc minuts buscant-ho a internet per al·lucinar amb les fotografies i intentar no vomitar. Val la pena sobretot perquè potser actuem de forma diferent el proper cop que anem al súper.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT