És la xacra del segle XXI. La vergonya de les societats que es fan dir avançades. El maltractament de la dona no es pot permetre, hem de dir prou. No pot ser que posis l'informatiu de qualsevol canal i cada dos per tres informin sobre una notícia d'una dona morta a mans de la seva parella o exparella, i sobretot no pot ser que això s'hagi convertit en una cosa habitual. Llavors entrevisten els veïns, que a més expliquen que ja havien sentit algun cop crits i cops i baralles a casa. Però resulta que els veïns no hi havien fet res. Els veïns no fan res, les autoritats potser fan una ordre d'allunyament però no poden anar gaire més enllà, els familiars i amics o no ho veuen o fan veure que no ho veuen, la justícia és lenta i massa tova i segueixen comptant-se per desenes les dones mortes i centenars les maltractades que no ho han explicat mai a ningú. I aquest és un dels grans problemes d'aquest tema. La quantitat de dones que no s'atreveixen a dir res. O les que troben normal una bufetada perquè a casa sempre ho han viscut. Cal insistir que l'agressivitat no ens porta enlloc, que cal dir prou i ja a l'escola, que cal dir prou amb una justícia dura i estricta, que cal dir prou socialment, que cal no silenciar-ho sense incomodar les víctimes i que cal ajudar-les. Moltes es queden amb l'agressor perquè no veuen altra sortida amb la seva vida, ni econòmica, ni familiar. Sabem que no és fàcil, però cada vegada hi ha més assistència, fins i tot per als casos més complicats. Sembla que cada vegada som més sobreprotectors amb certes coses i en d'altres, per no molestar o perquè ens podria complicar la vida ens en rentem les mans. Doncs bé, postser és hora que comencem a entendre que una societat no és res sense el respecte col·lectiu i si no integrem uns valors mínims no avançarem mai.

Per a més informació consulti l'edició en paper.