És dur i complicat tenir càncer. Molt. I ho és pel pacient que el pateix i pels familiars. És evident que no és l'única malaltia dura de passar, n'hi ha moltes, però aquesta té un component de tabú incorporat que la fa, a més de dura de passar, molt dura d'explicar.

És per això que el naixement d'una associació que lluiti per fer-ho menys complicat sempre és bo, i és molt bo que ja hi hagi empreses que se sumin a aquesta lluita contra la malaltia. Però el que cal és una major conscienciació de tots plegat, començant per les autoritats mèdiques. Vivim en un país on les visites als psicòlegs no les cobreix la CASS, i en aquests casos és molt necessari que les persones afectades rebin suport d'aquest tipus. Vivim en un país en què per fer moltes de les proves o tractaments cal anar a ciutats més grans com Barcelona, i això és una cosa que el malalt no decideix, sinó que els metges li diuen què ha de fer, i evidentment quan un es troba en aquesta situació tampoc perd massa temps a estudiar alternatives, sinó que si el metge et diu que et desplacis on sigui, hi vas de seguida . I resulta que molts d'aquests malalts acaben pagant ells part del tractament o només reben una quantitat de diners per al transport que amb prou feines els paga el bitllet d'anada a Barcelona. I vivim en un país on quan et passa una cosa així no saps ben bé a qui recórrer, i si vas a veure un conegut que ho ha passat, esbufegarà mirant a terra. És molt necessària una associació que ajudi a afrontar aquests problemes, que aconselli, pressioni i demani a les administracions millorar el sistema, i ens cal gent valenta, sempre, però aquí encara més, que un cop superada la malaltia actuïn amb la resta amb el suport que potser ells no han trobat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.