El Comú d'Escaldes-Engordany va presentar fa un parell de dies la seva proposta per l'any Esteve Albert. Recuperar mig segle més tard el mític pessebre vivent que va fer les delícies de locals i forans a mitjans del segle passat. Aquesta recuperació, pel que sembla, té una part de versió lliure dels nous encarregats del muntatge però la base és la que va teixir un dels actors culturals més grans que ha tingut aquest racó de planeta, Esteve Albert.

Albert va ser un dels impulsors de la cultura pirinenca entesa com a tal, arribat al país en temps convulsos se'l va fer seu i se'l va estimar, tot i que alguns no veuen compatible ser catalanista i andorranista alhora ell va ser l'exemple que això és possible. Va ajudar a fugir molta gent de la dictadura, va militar obertament a l'independentisme, va ser home de teatre i de lletres.

Aquest 2014 se celebra un any dedicat a la seva memòria, desenes d'activitats dins i fora les nostres fronteres per homenatjar un personatge que si no haguéssim tingut, l'hauríem d'inventar, perquè el seu gra de sorra a la nostra cultura més que un gra és una muntanya.

Però és possible que del seu llegat, el que sentimentalment és més important per a molts és el Pessebre Vivent d'Engordany, un pessebre fet des del poble i pel poble, tot i que va acabar sent un bon reclam per a turistes de l'època amb els ciutadans com a protagonistes. Era un pessebre ambientat a casa nostra i no a cap altre lloc, ja que els pastors i els pagesos que hi sortien vestien com els d'aquí, i no aquell intent sovint frustrat de fer pessebres ambientats a Terra Santa però això sí, amb neu a les muntanyes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.