V ivim en un país que fa anys era un autèntic infern de cues, col·lapses i dificultats per moure's amb vehicle. El principal problema, a més, era el d'aparcar. Un problema present a les parròquies més poblades, mentre que a la resta, no era tan complicat.

Han passat els anys, i des del Govern i els comuns s'ha fet una feinada enorme per intentar que això canviï. S'ha reestructurat el trànsit i canviat el sentit de carrers, s'han fet noves infraestructures, s'han modificat punts perillosos de carreteres i s'han foradat muntanyes per fer túnels per connectar millor les poblacions del Principat.

És cert que no totes les infraestructures s'han construït amb els millors criteris, també ho és que els costos que se n'han derivat molts cops han estat altíssims, ja no només en àmbit econòmic, sinó també medioambiental, ja que on abans hi havia un bosquet, ara potser hi ha una rotonda. Però hem aconseguit que el turista que ve a Andorra, vingui més còmodament i aparqui millor. Sí que hi segueix havent-hi dies que hi ha moltes cues per entrar, al final acaba sent molta gent intentant accedir en un lloc molt petit, però tenim una xarxa d'aparcaments comunals fantàstica, i molt econòmica comparat amb les grans ciutats de l'entorn. Possiblement el que sí que ha passat és que ara són les parròquies centrals a les quals és més fàcil aparcar i les altres, que han crescut molt, les que és més difícil trobar un forat on posar-hi el cotxe. Però el que és realment important és que els que fem vida aquí tinguem més comoditats. Som addictes al vehicle però a més, molts cops per necessitat, una bona xarxa d'aparcaments organitzada, barata i accessible és bàsic en un país que deu ser dels que més vehicles té en relació amb els seus habitants.

Per a més informació consulti l'edició en paper.