Ahir es va presentar la sisena edició del TEDx Andorra la Vella. Un certamen molt interessant que tot i que encara li cal madurar una mica al Principat, marca el camí de la societat cap a on hauríem d'anar. Són una sèrie de microxerrades, curtes, de personatges que tenen coses interessants a explicar. Cal una societat més participativa, capaç de compartir coneixement i valors, que pugui ser un punt d'unió entre gent que vulgui cultivar coneixements i que tingui interès per descobrir coses que desconeix. Però per tot això sembla que actualment calen patrocinadors i sponsors (públics i privats) quan fins no fa pas gaire el que calia era una foguera enmig del poble o un banc en una plaça pública. D'això els nord-americans en saben molt, de fet van ser ells els que van inventar el TED, i en el sistema educatiu promouen l'expressió oral molt més que no pas el nostre. Els anglesos per això tampoc no es queden curts, el nivell d'oratòria d'un anglès mitjà és molt superior al nostre, i a més tenen un ‘speackers corner' al Hyde Park de Londres on qualsevol pot anar a fer una exposició oral pública davant de desconeguts. La joventut d'avui dia cal que parli més. Que les noves tecnologies no facin que es perdi el sa costum de la conversa, que la tele a taula no faci deixar de parlar les famílies, que tancant els avis en residències no faci que desconeguem el passat de les nostres famílies. Cal recuperar el coneixement oral, aquell que es transmet de pares a fills o de cosins a germans. Ens cal un ‘speackers corner' a cada escola, a cada casa, ens cal tornar a conversar en comptes de seguir simplement comunicant-nos. El TED és una bona manera d'agafar passió per parlar i alhora per escoltar. Escoltar coses interessants que ens pot explicar gent interessant i més amb dosis de menys de vint minuts perquè no deixem de parar atenció al que diuen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.