Hi ha coses que sorprenen. Les xifres dels petits furts al Principat són impressionants i encara més els diners que això fa perdre als comerços del país. Cada dia que passa la partida a «pèrdues per furt» dels negocis ha d'anar augmentant en una societat que sembla que en moltes coses (com els valors) ha perdut el nord. Mirant el total de diners que els robatoris representen, 4 milions d'euros, i tenint present que estem parlant de productes de poc valor econòmic ja que per això en diuen «petits furts» fa posar la pell de gallina pensar en el fet que cada dia es produeixin centenars d'aquests embutxacaments a casa nostra. I això afecta transversalment tots els negocis, o gairebé tots. Les botigues de congelats gaudeixen de la sort de ser les menys afectades en aquest rànquing, i suposo que les raons són òbvies per tothom, però supermercats, botigues i hotels són el blanc d'afamats forasters de productes que no són seus. És un clàssic als hotels que algú s'endugui la tovallola o el barnús, alguns ja ho tenen solucionat perquè tenen les dades físiques i bancàries de la persona que ha ocupat aquella habitació, però la indefensió del petit comerç davant aquests personatges és total en aquests moments.

I això ens ha de fer reflexionar, altre cop, del tipus de turisme que tenim i el que volem tenir. Fa anys que sentim que tothom, des de la política al col·lectiu de comerciants o hotelers, ens diu que hem de buscar un turisme «de qualitat», un turisme de poder adquisitiu alt, educat, correcte, silenciós, net i polit. És evident que tothom vol el turisme còmode i el que no generi ni conflictes ni problemes, però estem posant tots els esforços que cal en fer-lo venir?

Abaixar preus d'habitacions a nivells no comparables a cap ciutat europea i convertir cada cop més el nostre país en una superfície de compres descontrolada i que competeix més amb si mateixa que amb l'estranger no ens portarà el turista que anhelem, sinó el que pels actes que fem tots plegats mereixem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.