Ahir coneixíem la notícia que el Govern ha fet una aposta per acostar l'art andorrà cap a casa. L'aposta econòmica és seriosa, 183.000 euros faran que tornin al Principat obres repartides entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i col·leccions particulars. Són obres que van sortir del país fa molts anys, i per motius diversos, molts desconeguts, tal com va passar amb molta de l'obra artística del Pirineu en general. Entre les guerres (aquí ens en vam salvar), els robatoris per encàrrec (d'això no ens en vam salvar tant), els saquejos o els capellans que per pagar les reformes de l'Església van vendre-se-les a baix preu, van fer que l'espoli de les esglésies fos una constant. I això en una època on els centres de culte eren els únics llocs on s'hi podia trobar el que ara considerem sens dubte art, però que abans passava per ser una simple peça de decoració. Tot plegat, ha fet que passats els anys, ara la societat reconegui aquelles obres per les quals abans no tenia interès i tots hem pres consciència de la seva importància per a la història del país. Recuperar aquestes obres té avui dia un preu impossible d'assumir per les administracions, però almenys la nostra ha fet un esforç per tenir-les aquí unes setmanes. És evident que observar-les en els seus llocs d'origen sense que ningú les hagués tocat seria el millor, col·locades en el seu entorn i context natural, on van ser fetes i amb l'objectiu que van ser pintades o esculpides, però ja que això a hores d'ara ja no és possible, una exposició es planteja com el mal menor.

Haurem d'esperar setmana i mitja per poder-les veure totes juntes al país, una curta espera que valdrà la pena per poder conèixer qui som i d'on venim a través d'aquestes representacions artístiques que, en format pintura o escultura, ens traslladin a l'Andorra de fa una bona colla d'anys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.