Puja l'ocupació. Gran notícia per a tothom, especialment per als que busquen feina, que veuen com hi ha una mica més d'expectatives que mesos enrere de trobar un lloc de treball. I tot i que les xifres no són les millors, no ens enganyem, avançar sempre és positiu. Som un país que en aquest aspecte ha viscut molt i molt bé.

Les xifres d'ocupació es comptaven en percentatges que fregaven els 100, i la crisi que estem vivint ha fet que molta gent toqués de peus a terra i comencés a ser conscient que tenir una feina és ara mateix un luxe. No fa gaires anys marxar d'una feina no era un problema, ja que en pocs dies podies estar treballant en una altra empresa. Sabies que, en cas de necessitat, el sector del comerç o de l'hostaleria sempre seria un recurs, i més en un lloc en què els sous no estaven malament. Ara la cosa és diferent, marxar del lloc de feina suposa passar per una temporada de sequera gairebé segur, i trobar una altra feina en poc temps i millor que la que tenies és una sort equiparable gairebé al fet que et toqui la grossa de Nadal.

A més, els salaris ja no són tan bons com eren abans, moltes empreses han suprimit la paga extra; n'hi ha moltes que fa anys que no han fet cap revisió de salari, si no és a la baixa, i les noves contractacions es paguen a preu de saldo. Som en un mal moment i això no se li escapa a ningú, però cal mirar amb cert optimisme cap al futur.

Les dades d'ahir mostren una tendència a la recuperació (minsa encara, és clar) de llocs de feina, i si més no, encara que sigui a temps parcial o amb un sou baix, que arribin diners en una llar on no n'hi entraven és un gran què per l'optimisme, un pilar social que ha de servir-nos a tots plegats per sortir del pou.

Per a més informació consulti l'edició en paper.