Fa uns mesos que des de totes direccions se'ns està inundant amb informacions sobre l'Ebola. Els mitjans n'hem parlat molt, amb aquella preocupació d'intentar no alarmar la gent, però conscients que cal informar la població de les coses que ens afecten, però també s'hi ha sumat el fet que certs mitjans, especialment cadenes de televisió, n'han fet encara més bombo perquè tenen pocs continguts a l'estiu.

Però el cert és que és una malaltia preocupant. Es creia que s'havia abolit fa anys i ara, de cop, comencen a sorgir-ne brots per diferents països que no tenen recursos per combatre-la.

Segons explica l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les últimes dades ja apunten a més de 1.500 persones mortes i unes 3.000 d'infectades a tot al món, i amb unes taxes de curació força baixes, cosa que fa que hi hagi gent que està comprensiblement espantada, i més veient els xous que s'han muntat per traslladar els malalts amunt i avall, com el del capellà missioner que va ser portat fins a Madrid amb retransmissió en directe i tot.

Mentrestant, hi ha un drama humanitari a diversos llocs del continent Africà. Alguns alimenten teories de la conspiració i estranyes conxorxes governamentals, i, fins i tot, es parla de farmacèutiques involucrades que fan experimentacions confuses. En tot cas, les autoritats pertinents es dediquen a crear protocols per saber com s'ha d'actuar en cas que un ciutadà es veiés contagiat.

A Andorra sembla que finalment ja tenim un protocol d'aquest tipus preparat, que amb tota probabilitat no s'haurà d'aplicar mai, però almenys protegirà el nostre personal sanitari en cas de necessitat i tots estarem més tranquils davant l'alarma que s'ha creat sobre l'Ebola.

Per a més informació consulti l'edició en paper.