La reunió que han de mantenir el cap de Govern amb el president del Govern espanyol divendres vinent es presenta tensa. No tant pel que s'ha de tractar en aquesta trobada (que també) sinó per la pressió mediàtica a la qual estarà sotmesa. Rajoy ja hi està acostumat, però Martí no pas. El que alguns s'entesten a anomenar cas Pujol farà augmentar molt els rumors del que s'hi tracti i el nombre de periodistes seguint els passos dels dos mandataris. A hores d'ara ja s'especula sobre pactes i contrapactes als quals es pot arribar i que siguin beneficiosos per totes dues parts, uns s'hi juguen un conveni de no-doble imposició (CDI) i els altres volen comprar una agulla per punxar el que en diuen globus separatista. Els assumptes de Pujol amb la hisenda espanyola interessen molt a Madrid, i Andorra aquí s'hi juga també per un costat la transparència en àmbit internacional i, per altre, mantenir el pols per no mostrar-se sotmesa amb massa facilitat a les exigències dels veïns. Però el cromo que li interessa intercanviar a Martí és clar; el CDI amb Espanya és imprescindible per al Principat. Hi ha una sèrie de petits empresaris i emprenedors que no poden créixer sense aquest conveni, mitjanes i grans empreses que han de pagar un ull de la cara per serveis que vinguin de més enllà de la Farga de Moles. Ja fa temps que la conjuntura econòmica demana aquest acord, però la recuperació de les nostres empreses té mala peça al teler si no se'ls posa facilitats. Bartumeu i Martí han anat fent feina en aquest sentit, i han anat tancant acords amb altres països per evitar el doble gravamen per a les empreses d'aquí, però tot això no serveix per res si no ho tenim ben tancat amb els països veïns, que són lògicament els que representen l'expansió natural de les nostres empreses a l'hora de créixer cap a fora.

Per a més informació consulti l'edició en paper.