Andorra va aconseguir la primavera del 2009 sortir de la llista de l'OCDE dels països no cooperants després de formalitzar un compromís per facilitar informació en matèria fiscal sota una petició justificada i fonamentada en determinats supòsits.

L'esclat del cas Pujol deixa en evidència que per a molts mitjans de comunicació espanyols Andorra manté l'etiqueta de paradís fiscal, de forma injustificada perquè el Principat assegura el manteniment del secret bancari d'acord amb les normes jurídiques internacionals i fins que aquestes no variïn. Els diners suposadament opacs del clan Pujol ascendirien a uns 3.000 milions, dels qual uns 500 estan dipositats en comptes andorrans, segons fonts periodístiques. L'assumpte s'ha tractat com una bomba de rellotgeria que el Govern de Madrid ha fet esclatar quan més li ha convingut, això és amb la consulta sobiranista a Catalunya, sense restar les presumptes responsabilitats que l'exlíder català haurà d'afrontar amb la justícia del seu país.

El que sobta és que tota la polèmica s'ha traslladat a Andorra i els mitjans espanyols ignoren deliberadament el gran gruix de diners que aquests sí estarien en paradisos fiscals. El cap de Govern, Toni Martí, té una cità incòmoda a Madrid a principi de setembre, quan es reunirà amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Formalment la reunió ja estava prevista i servirà per avançar en el Conveni de no Doble Imposició (CDI) amb Espanya, però a ningú se li escapa que el líder espanyol aprofitarà la conversa per pressionar Martí i aconseguir una plena col·laboració. L'obligació del nostre mandatari seria cenyir-se a l'esquema jurídic andorrà i deixar que sigui la justícia la que actuï d'acord amb les normes andorranes.

Certament, però, els Pujol no són uns contribuents més del fisc espanyol, i la qüestió per a Madrid té molt més un interès polític que purament tributari. Martí haurà de bregar molt per superar un incident en el qual estan en joc les relacions amb Espanya i el respecte al funcionament del sistema bancari i la seva bona reputació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.