El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, va deixar anar durant el debat de presa de consideració de la proposició de llei qualificada d'unions civils, que «la manera de fer en la proposta és forçada». Baró és un polític veterà, hàbil en la dialèctica i acostumat a les batalles verbals dins la cambra. Les seves paraules són molt significatives, perquè l'únic que va fer és reconèixer una realitat, que DA ha treballat de forma forçada una iniciativa que havia de tirar endavant per força perquè així ho demana la societat civil, però no tots els consellers hi estaven d'acord. Una mostra és l'absència d'Olga Adellach de l'hemicicle per la seva oposició a que les persones homosexuals s'hi puguin casar. Baró, de mentalitat més oberta, ha hagut de defensar un posicionament amb el que segur no combrega, però la disciplina dins del grup hagi ho exigeix.

És cert que quan s'aprovi el text les parelles homosexuals tindran els mateixos drets que les heterosexuals. Fins i tot DA va deixar l'oberta ha modificar els tràmits perquè puguin adoptar, que en la proposició són massa complicats i suposen una discriminació respecte la resta de parelles. DA també ha hagut de navegar en aquest debat amb la postura del Copríncep episcopal, i en tot moment el Govern i els seus consellers han volgut destacar la figura història dels coprínceps i les seves aportacions a Andorra.

La discussió es basa únicament en un punt: si les unions de persones homosexuals poden anomenar-se matrimonis. «Vas o got», va ser el símil de Baró per insistir que és el mateix. Però en aquest cas concret el nom sí que és important, perquè el que fa és definir els mateixos drets de forma diferent, i això ja suposa una discriminació per raó de sexe. Queda el debat en comissió, que poca cosa aportarà.

Per a més informació consulti l'edició en paper.