Andorra aposta pel joc. Així de senzill i com no podia ser d'una altra manera. Si el tabac és la principal font d'ingressos, la venda de loteries al país no aporta res a les arques públiques, i els beneficis reverteixen en els països veïns. És just per tant un repartiment equitatiu perquè tothom rebi una part proporcional del pastís.

De moment la negociació iniciada per Antoni Riberaygua i continuada per Xavier Bardina ha donat el seu fruit en forma d'una carta de compromís de la Selae de signar un conveni. Hauria de ser abans de final d'any per arrodonir la llei del joc que es troba en tràmit parlamentari, i així tenir enllestit tot el que fa referència als punts de venda de loteria –pràcticament tota espanyola– i obtenir un benefici d'aquesta venda que ara s'emporta en la seva totalitat l'Estat espanyol.

Andorra, però, ha introduït un punt que anomena factor de correcció històric, que fa referència a tots els dècims i butlletes que s'han venut fins a la data de forma al·legal. El Govern confia en rebre una compensació, encara que aquest punt se suposa que serà de difícil negociació perquè d'alguna manera es tracta d'aplicar una retroactivitat a una activitat que ha funcionat fins ara amb el vist-i-plau de les autoritats del país.

El que és important, però, és que almenys un 15% de les vendes es quedin al Principat, i que una part es destinin a projectes socials. No s'ha quantificat encara quin volum suposa aquest percentatge, encara que hi ha estimacions precises.

La loteria és una activitat implantada des de fa anys sense que beneficiï a l'Estat andorrà. Ara hi ha un avenç important que haurà de culminar en uns diners de més que ingressaran a les arques públiques. És fa difícil pensar que algun operador posi problemes a una proposta que resulta ben lògica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.