Només el centre-esquerra francès, italià i grec s'han atrevit a fer eleccions primàries obertes. A Espanya, el PSOE donarà amb el seu candidat presidencial també a través d'aquest procés. A la resta de partits europeus on hi ha primàries són internes i tan sols hi participen els afiliats al partit. Molts altres opten per altres fórmula d'elecció.

L'actual president de França, el socialista François Hollande, va aconseguir la denominació del seu partit la tardor del 2011 després de vèncer en unes inèdites primàries obertes on 2,9 milions de francesos van acudir a les urnes. Tots els ciutadans gals estaven convidats a votar però, això sí, complint tres condicions: estar registrats a les llistes electorals, pagar una simbòlica contribució d'un euro per sufragar la despesa del procés, i signar una declaració d'adhesió als valors d'esquerra.

A Andorra aquesta fórmula és inèdita. Ara el Partit Socialdemòcrata acaba d'anunciar la convocatòria d'una primàries per triar el nom del qui serà el seu candidat a cap de Govern. El Comitè Executiu ha convocat un Comitè Directiu extraordinari per al proper dimarts 10 de juny, en el què es proposarà l'aprovació del reglament així com el calendari de primàries obertes i la composició de la seva comissió electoral.

És saludable obrir la participació a la ciutadania i és un exercici lloable, encara que es corre el risc de que l'elegit no sigui precisament el més capacitat. Ja se sap que sovint els electors s'inclinen per aquell que genera més empatia i una major capacitat de connexió, sense que això representi forçosament que té la clau de l'èxit per conduir la nau. En tot cas el PS fa una aposta valenta i s'apunta als corrents progressistes que utilitzen aquest model.

Per a més informació consulti l'edició en paper.