Si Andorra arriba a un acord amb la Sociedad Estatal de Loterias y Apuestas del Estado (Selae) i legalitza la venda de loteria espanyola al Principat, haurà fet un pas més cap a la transparència. Bé, l'hauran fet Andorra i Espanya, perquè de tots és conegut el fet que durant anys s'han traslladat capitals per mitjà de la venda de loteria. El mètode era senzill, compraven la loteria amb els diners que els proporcionava a Espanya el titular d'un compte a Andorra, la venien aquí i hi ingressaven els diners. Després tornaven a repetir l'operació quantes vegades ho necessités el «client». Enric García, coordinador de l'Oficina del Joc, va reconèixer que precisament per aquest fet, tant l'Administració Espanyola com l'Administració andorrana, veuen la conveniència de fer les coses bé, amb més claredat i transparència. O sigui que millor que millor, dotar el joc d'un marc legal i per extensió, les loteries. Però, en aquest com en altres temes, en què la manca de legislació no ha estat un fre a l'activitat, la bona notícia no agrada a tothom, sobretot a les administracions que amb el temps també s'han establert a Andorra de manera al·legal. Per a aquests negocis és evident que les regles del joc canviaran. Hi haurà una única delegació de loteria que farà de nexe entre la Selae i els diferents punts de venda a Andorra i que possiblement tindrà el seu propi segell. Aquesta delegació distribuirà els bitllets als diferents punts de venda, ja siguin distribuïdors principals que es dediquen exclusivament al negoci, ja sigui als distribuïdors mixtos, altres tipus de negoci com ara els bars que també venen loteria. Evidentment, tots ells hauran de demanar llicència i hauran de pagar una taxa d'atorgament i de manteniment. En quant al producte de la loteria aquest és el parametre més delicat a negociar, perquè la loteria espanyola no pot ser fiscalitzada, els beneficis van a l'Estat espanyol i serà aquest qui decidirà la part que vol cedir a Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.