Sembla que Antoni Riberaygua ha fet un gest políticament incorrecte amb la seva marxa. L'advocat va ser fitxat per Martí amb tres objectius concrets: l'e-administració, la llei del joc i l'acord amb els comuns. Amb pocs recursos humans s'ha treballat en aquests àmbits posant sobre la taula les tres propostes o complint d'alguna manera amb la feina encomanada. L'exministre de Presidència, però, va cometre un greu error, pensar que el país està preparat per a un canvi de model d'Estat.

No ha estat així. Estem acostumats a set polítiques culturals, set poliesportius i set centres de congressos. Com es diu col·loquialment: «i jo més». Les corporacions locals tampoc estan disposades a cedir el domini sobre el territori, i amb aquestes premisses centrals era del tot impossible assolir un acord sobre competències i transferències. La folgada majoria de DA no ha estat el comodí que Riberaygua esperava, i les crítiques van ploure de tots costats, algunes reclamant un referèndum si s'havia de fer un canvi profund de les competències locals.

El ministre, molt honestament, ha optat per deixar el càrrec en un gest molt inusual en el nostre país. En una roda de premsa molt diplomàtica no va voler fer sang i es va limitar a donar mostres d'agraïment i a carregar-se amb la culpa del fracàs de les negociacions amb els comuns. La seva proposta era de màxims, de renovació total, però no va tenir marge per a la negociació. L'Executiu va acceptar un document de mínims que en realitat ho deixarà tot igual. Riberaygua, encara que no ho digui, i ja disgustat per la destitució del director de la Policia, forçosament s'hauria de sentir amb poc suport. Li quedava la llei del joc que per als que no dominen aquest sector és un text modern, homologat i adaptat a Andorra. Amb molta dignitat, va optar per marxar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.