Sembla ser que els bons temps en què el Consell d'Administració i la direcció de la CASS feien el que els donava la gana impunement no han passat a millor vida sinó que encara són ben vius. Ni la mala gestió, ni la malversació dels fons de vellesa, ni la incapacitat per garantir als afiliats una cobertura universal –com a mínim en els països amb els quals Andorra té firmat un acord bilateral o trilateral–, coses per a les quals qualsevol ciutadà responsable sent vergonya aliena, no aturen la supèrbia dels que ostenten els càrrecs de més responsabilitat a la Seguretat Social.

Com si el càrrec que ocupen no és precisament, el d'estar al servei del cotitzant o afiliat, i no a la inversa. La decisió que va prendre ahir el Consell d'Administració de la CASS és més que discutible i fins i tot, com va dir una de les candidates rebutjades potser també «il·legal». Però, salta a la vista que aquesta candidata no és una funcionària. I a totes llums, al Consell d'Administració de la CASS li agrada tenir representants del funcionariat en lloc de representants de la classe treballadora. Ja se sap que a Andorra hi ha dos classes de ciutadans, i els funcionaris estan millor tractats pels «empresaris» que els contracten, és a dir les administracions, que molts dels treballadors del sector privat. No fos cas que els treballadors tornessin a reclamar massa drets o massa informació des del si del Consell d'Administració. O sigui que la CASS continua vetant l'accés dels treballadors a allò que es cou entre les parets d'una entitat creada per protegir precisament el seu benestar i el seu futur una vegada els toqui abandonar l'activitat laboral. I n'hi ha molts que comencen a tenir pressa per veure el Consell d'Administració de la CASS presidit per un treballador, que n'hi ha molts i de molt preparats. Quan es parla de reforma aprofundida potser que comencéssim per dotar la CASS d'uns estatuts més democràtics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.