La darrera enquesta d'opinió política del Centre de Recerca Sociològica que es va donar a conèixer ahir denota desil·lusió. Un grau molt alt de desil·lusió pel que fa a la gestió del Govern, a la situació del país, a l'oposició al Consell General, i respecte a les institucions, amb l'excepció dels coprínceps, probablement per la poca intervenció que tenen en el dia a dia.

És evident que el llast de la crisi econòmica ha minvat la valoració que es fa de l'Executiu: la gestió del Govern rep pitjors valoracions que en l'anterior enquesta i suspèn amb un 4,9. Els andorrans la puntuen amb un 4,6 i els no andorrans amb un 5,1, el que suposa una disminució de gairebé mig punt en el primer cas i de 0,3 punts en el segon. Però el context econòmic no ha de servir per disculpar i amagar el descontentament ciutadà per algunes de les decisions adoptades per l'Executiu que es veuen reflectides en aquesta enquesta del CRES. És interessant constatar que els votants responen que no decideixen per la ideologia, sinó per les persones i pel programa electoral que cada partit polític presenta com a garantia de la que serà la seva gestió si guanya. DA haurà de revisar el contingut i adonar-se que moltes mesures fiscals –molt necessàries, per cert– no han estat enteses per part del seu electorat.

Tampoc l'oposició té motius per treure pit, ja que la seva tasca no rep l'aprovat del carrer. La figura amb més nota és la de Jaume Bartumeu, sí, però SDP no qualla i és el que desperta menys simpatia, sempre tenint en compte el nombre de persones que no es pronuncia.

I compte amb la desafecció. Andorra no és immune a aquest fenomen. Que un 52,3% d'andorrans estiguin poc o gens satisfets amb el funcionament de la democràcia és un percentatge perillós que ens ha de fer reflexionar si el ciutadà no se sent fora del joc polític.

Per a més informació consulti l'edició en paper.