Un jove va ser apallissat per altres joves, una vegada més, perquè era diferent. En aquest cas, no era diferent per la seva preferència sexual –molts recordaran la mort del pobre Nuno– sinó per la seva religió, es tracta d'un noi jueu. Com si ser jueu, catòlic o islamista fos tan diferent. El judaisme com el cristianisme o l'islam són religions abrahàmiques i cal saber que els adherents d'aquestes religions sumen més de la meitat de la població del planeta, uns 3.800 milions d'ànimes que comparteixen moltes coses més. Les tres religions són monoteistes, és a dir veneren un únic Déu creador. Totes tres tenen una tradició profètica i orígens semítics –són originàries dels pobles semites. Totes tres es basen en la revelació divina i tenen una orientació ètica definida per l'elecció entre el bé i el mal. I totes tres demanen l'obediència als preceptes establerts per Déu. També tenen en comú un concepte lineal de la història –començant amb la creació de Déu– i porten una especial devoció a les tradicions de la Bíblia i l'Alcorà, texts sagrats que comparteixen les històries d'Adam, Noè, Abraham i Moisès. Dels personatges que comparteixen, Abraham té un paper importantíssim. El judaisme el considera l'avantpassat dels jueus, que descendeixen del seu fill Isaac. Per al cristianisme, Abraham és l'avantpassat del poble del messies, Jesucrist. Per a l'islam, Abraham és l'avantpassat dels àrabs que descendeixen com Mahoma del seu fill Ismael (Ismaïl). O sigui que les nostres creences no ens haurien d'allunyar sinó tot el contrari, apropar. Els joves que van apallissar aquest noi haurien d'aprofitar millor el temps i aprendre alguna cosa, perquè ja se sap que la ignorància i la por abonen el terreny de la intolerància, que portada fins a l'últim extrem, pot esclatar en una excés irracional de violència. Fets tan lamentables i gratuïts com aquest no haurien de tenir cabuda en una societat moderna i democràtica com la nostra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.