Els residents passius s'alcen contra el futur impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). I amenacen amb què se n'hauran d'anar a viure a un altre país on s'entén que no hauran de pagar l'impost. De fet, a ningú li agrada pagar impostos, però si el Govern i el Parlament encaren la qüestió no és només per poder firmar acords de no doble imposició amb els països veïns, entre d'altres, sinó també perquè Andorra els necessita. Cal recordar que les arques públiques estan buides? Cal recordar de que si seguim així potser el dia de demà farà falta pagar molt més del que necessitem ara? De fet, el poble és responsable i complirà amb el precepte constitucional que diu que tothom ha de contribuir a la bona marxa de l'Estat d'acord amb les seves possibilitats. I a més a més, el ciutadà que paga impostos també pot exigir, mentre que el no els paga i no contribueix al benestar general...

Si més no, així hauria de ser perquè ens adonem que encara hi ha qui intenta llançar una croada contra el Govern i la majoria de Demòcrates per Andorra acusant-los de mentiders i intentant desacreditar-los amb interpretacions més o menys aproximades de les voluntats expressades pel govern de la Unió Europea, barrejant conceptes diferents i figures impositives diferents. I el que és pitjor fent populisme prop dels sindicats, sobretot de funcionaris, els mateixos que es queixen perquè se'ls retalla unes pensions que la resta de treballadors no podran somniar mai a la vida, amb retallada o sense i que busquen desesperadament sensibilitzar l'opinió pública a favor seu perquè se'ls mantingui els privilegis. Tanta solidaritat corprèn! Potser sí que al final tindran raó aquelles veus que diuen que a Andorra hi ha dues classes de ciutadans, els que són funcionaris i els que no ho són. Volem pensar que no, que tots som iguals i que serem prou lúcids per veure el bosc i no únicament les fulles.

Per a més informació consulti l'edició en paper.