Tothom parla del petit sisme que es va deixar notar a Andorra el diumenge, a les 20.11. Hi ha qui diu que va ser com si un camió passés per sobre el pis, d'altre com una bufada forta de vent. La cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va patir pel si el moviment de terra havia fet caure algun roc a la zona inestable de la tartera d'Enclar.

Molta gent el va percebre perquè va ser molt superficial, i com aquests se'n produeixen molts a Andorra que passen desapercebuts perquè, no oblidem, el Pirineu és zona de terratrèmols. Habitualment transcorren llargs lapses de temps entre terratrèmol i terratrèmol, el que fa que la població no tingui consciència viva d'aquest perill i, quan es produeixen, no hi ha una preparació adequada ni en els comportaments ni en la qualitat i el tipus de construccions.

La zona pirinenca correspon a una de les àrees sísmiques més actives de la Península. Els sismes es concentren principalment en dues regions: una a l'oest i una altra a l'est. Als Pirineus occidentals, l'últim terratrèmol destructor registrat durant el segle passat va ocórrer el 1967 a la localitat d'Arette (França), que va aconseguir una intensitat de VIII i una magnitud de 5,5. La zona sísmica dels Pirineus orientals és la regió d'Olot, on es van registrar importants sismes el 1427 i 1428, amb intensitats majors de X, que van produir la destrucció d'àmplies zones, des Puigcerdà fins a Girona. En total, a la cadena Pirinenca, s'han produït des del segle XV, 17 terratrèmols d'intensitat major que VIII i quatre superiors a IX.

I mentre, ens adonem per un estudi que no estem preparats. Que existeixen unes recomanacions que molt pocs compleixen quant a l'edificació, i que segurament seria millor un reglament obligatori.

Per a més informació consulti l'edició en paper.