Els auditors francesos van entregar abans d'ahir les conclusions sobre la gestió interna i funcionament de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). La delegació integrada per membres de la Missió Nacional de Control dels Organismes de Seguretat Social (MNCOSS) va redactar un document amb una cinquantena de recomanacions per reduir el dèficit i la despesa –no ens enganyem–de la branca malaltia d'una banda, i la sostenibilitat de la branca vellesa de d'altra. En el primer apartat proposen augmentar les cotitzacions, reduir les prestacions de baixa per malaltia, accident laboral i invalidesa dels salaris més elevats amb l'establiment d'un sostre, i garantir les cotitzacions de les empreses que fan fallida –i no les paguen– a través d'un fons de garantia que evidentment, hauran de proveir totes les empreses i treballadors. Cosa que si s'hi aprofundeix no deixa de ser una mesura solidària per a uns i altres. En quant a la branca de vellesa, els auditors recomanen establir un sostre a les pensions més generoses. Totes aquestes recomanacions són bastant conegudes pel fet que períodicament, els polítics, siguin del color que siguin, les han anat evocant sense arribar però, a instaurar-les.

En canvi, potser crida més l'atenció que a la CASS li falta més control i supervisió interna –qui ho diria després de l'escarment de fa tan sols un parell de dècades. També cal que optimitzi el circuit de treball i li falta més orientació per no dir control polític. Per últim, li sobren treballadors, encara que només siguin eventuals. I és que la CASS ja no és la parapública d'altres temps, sinó la Seguretat Social pública de l'era constitucional. Avui s'ha d'ajustar el cinturó i optimizar la gestió per complir amb les obligacions –que a ningú se li oblidi– que ha contret amb els empresaris i els treballadors. I l'última recomanació! Que empri un llenguatge més planer a l'hora de dirigir-se a la població.

Per a més informació consulti l'edició en paper.