Gran idea la de fer una font monumental per més d'un milió d'euros a la llera del Valira! Una font que cada any costarà més diners perquè se'n haurà de fer el manteniment i que al cap d'un any, s'haurà de tornar a programar o reestructurar per renovar-ne els diferents jocs d'aigua i de llum, al perill d'avorrir el personal si no es fa. Vaja que el nucli urbà d'Escaldes–Engordany i Andorra la Vella necessita una font per captar turistes, tot i que per més que vulguin, tampoc no s'assemblarà ni de bon tros, a la de Montjuïc! Tant se val! Tothom sap que els turistes venen a Andorra per mirar fonts! No venen ni a comprar ni a esquiar, ni tan sols a fer muntanya, venen a veure salts d'aigua... Per això, el Govern en una sàvia i reflexionada decisió aposta per la font en lloc d'apostar pel tancament de Carlemany –per exemple, però també podria ser l'adequació de la Rotonda en una plaça com Déu mana–, i gastar-se el milió en pavimentar l'avinguda per a vianants que, ara per ara, dóna una imatge més que justeta –la podríem resumir amb aquella cita castellana del quiero i no puedo. Se'ns dirà que no és competència del Govern ni pavimentar ni embellir Carlemany, sinó que es tracta d'una competència comunal i que és el Comú d'Escaldes-Engordany qui s'ha de rascar la butxaca i fer-ho! I tant! Però en un moment en què la crisi fustiga amb ganes, resulta que el comú escaldenc té les arques buides i que aquest any rebrà menys diners com totes les corporacions locals, perquè el Govern ha decidit que en rebien massa i ha congelat les transferències. Una congelació justificada precisament per la duresa dels temps i la necessitat de racionalitzar la despesa i l'endeutament. O sigui que per estalviar el Govern retalla els ingressos dels comuns i construeix fonts... Mentrestant, l'artèria comercial del país pot continuar donant la mateixa imatge decrèpita, amb Vivand o sense.

Per a més informació consulti l'edició en paper.