Ahir el president del grup parlamentari de la majoria, el demòcrata, Ladislau Baró, va recordar que una de les promeses electorals de Demòcrates per a Andorra (DA), era precisament la modernització del Dret Civil. Una vella aspiració d'un petit i antic país que encara es regeix pels usos i costums, el Dret romà i el Dret català, això sí, anterior al Decret de Nova Planta, o sigui anterior al 1716. No obstant això, amb el pas dels anys i dels segles, els tribunals andorrans han anat assentant jurisprudència per adaptar la Llei a les necessitats canviants de la societat. El resultat és que el conjunt de normes que ha de vetllar per a la bona convivència és complex i pot sorprendre a més d'un. De fet, els mateixos advocats admeten –quan se'ls pregunta– que els potencials inversors estrangers posen uns ulls com uns plats en assabentar-se d'aquesta particularitat. Els lletrats els tranquil·litzen explicant-los que tenim un Codi de Relacions Laborals i algunes lleis mercantils, com la de la Competència i Protecció del Consumidor, o la de Morositat. Ara, la Comissió Legislativa d'Interior també està treballant en una llei d'arbitratge per resoldre possibles litigis, ja siguin familiars, mercantils o altres, sense la necessitat de passar pels tribunals. Un avenç més que dotarà el país d'una mica més de seguretat jurídica, sobretot de cara als qui no estan acostumats a tenir tot un reguitzell de normes antiquíssimes, per més que força interessants. De moment, com que emprendre la redacció d'un Codi Civil és una tasca immensa, els parlamentaris i el Govern de DA, opten per anar redreçant, a poc a poc, les temàtiques que s'albiren més urgents perquè la societat les reclama. Si l'obertura econòmica exigia lleis com la de la Competència, el Dret de Família també hauria d'integrar el matrimoni homosexual, si la voluntat és equiparar els drets de tots els homes i dones que viuen al país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.