L'afer de l'adjudicació de material per part del sost-oficial Surana, ara cessat com a cap dels cossos especials d'intervenció i de muntanya de la Policia, és un exemple clar que la transparència ha de ser el credo de tota administració, però sobretot de la nostra administració. Perquè és l'administració d'un país molt petit, on tots tenim la possibilitat de ser confrontats a un conflicte d'interessos. I és que amb 70.000 habitants –dels quals només la tercera part té drets polítics–, aviat hem fet el tomb. Tant en un sentit com en un altre. És molt difícil trobar un funcionari o un polític dels quals les famílies no tinguin també negocis al país. Tothom té un germà, un cosí, un tiet o un pare, com és el cas del sost-oficial Surana que, un dia o un altre, poden ser susceptibles de vendre productes o serveis a l'Administració. I perquè això sigui possible, de manera correcta i sense caure en la sospita de tripijocs, cal que els funcionaris i els polítics s'apliquin la bona fórmula. La d'avisar abans d'adjudicar qualsevol compra si un dels adjudicataris és un parent. Ho ha explicat abastament el ministre d'Interior Xavier Espot, que va decidir retrogradar el jove en l'immediat, tot i que li costi creure que hagi actuat amb premeditació i traïdoria. Espot que abans de ser ministre era batlle, respecta, i molt, la presumpció d'innocència, però és clar, la premsa es va fer seu el cas, i el públic no el va estalviar (el cas). Sigui com sigui, l'adjudicació ha estat revocada i l'afer farà objecte d'una investigació per detectar possibles irregularitats, com ara tràfic d'informació privilegiada més enllà del conflicte d'interessos. No obstant això, per la magnitud del contracte que no era tanta i pel fet que el que la Policia havia comprat reunia els criteris que demanava el Cos i a més, oferia els equipaments al millor preu, és d'esperar que tot plegat es degui a la malaptesa d'un agent i no pas a una manera de funcionar preestablerta a tota l'Administració.

Per a més informació consulti l'edició en paper.