Durant la festa de la Nit de l'Esport celebrada dilluns a Canillo, el cap de Govern, Toni Martí, va parlar de la «cohesió social» de l'esport. No és aquest un tema indiferent, perquè si bé el compliment de les partides de beques i subvencions sempre generen certa controvèrsia pel fet de suposar una altíssima despesa econòmica a càrrec dels diners públics, el ben cert és que es tracta d'una inversió en salut, en oci, en competició i en definitiva d'arrelar els vincles de la societat andorrana. No és l'esport una activitat que no mogui diners, és evident, però en una societat moderna s'ha de nodrir d'esportistes si vol tenir referents, il·lusions i fins i tot motivacions per millorar. La Nit de l'Esport va aplegar més de 200 persones la nit de dilluns a Canillo, totes vinculades a l'esforç i el treball a l'ombra, en pavellons, en el carrer, en les muntanyes.

Aquesta força és la d'una societat moderna, amb ganes de seguir milorant en molts àmbits i, per què no, en l'esport. La gala va posar sobre la taula que hi ha diamants en brut, que els diners que s'inverteixen per part del Govern amb subvencions i beques, són fonamentals i han de seguir arribant a les federacions i els esportistes. Va ser el mateix Martí qui va recordar en el seu discurs en el Palau de Gel que les subvencions públiques no patiran una nova reducció, sinó que es mantindran com ara, intactes. L'argument va ser el de la cohesió social, aquest terme que ajuda a entendre un poble en sí mateix, i agafa el sentit màxim quan s'analitza què hi ha al darrera d'un esportista: tècnics, personal administratiu, jutges, directius... Algunes d'aquestes feines fins i tot es realitzen sense ànim de lucre, simplement per amor a l'esport. De respecte estem parlant, perquè sense esport no hi ha referents.

Per a més informació consulti l'edició en paper.