Hi ha temes que sempre estan sobre la taula però mai s'aborden. Són de sentit comú perquè es tracta d'evolucionar i de reconèixer la diversitat social tal com és, però hi ha cert temor a prendre decisions no se sap ben bé perquè o, millor dit, l'única explicació plausible és que pot comportar una erosió de vots, un argument que en l'Andorra actual, molt més oberta, seria molt discutible.

D'una banda està l'accés a la nacionalitat. El Consell d'Europa s'ha pronunciat de forma molt clara i ha posat els deu anys com un temps prudencial. Certament, com insisteixen algunes veus, que hi ha països més tancats, però no s'ha de buscar exemples en els extrems sinó buscar la mesura apropiada. La proposta socialdemòcrata de 15 anys ja va ser tombada al Consell General per la majoria, malgrat que en aquesta majoria hi ha molts consellers que estan oberts a facilitar la nacionalitat andorrana als estrangers. Toca doncs esperar a un moment més propici on potser la configuració del Consell permeti un acord obert i sense por.

Un altra realitat qüestionable, i aquesta encara més, és que els residents no puguin opinar sobre la gestió que es fa dels seus impostos en l'àmbit local. La política comunal és el dia a dia, el contacte amb la gent i la presa de decisions que s'àmbit molt local. Que el resident voti no afectarà la política nacional i els grans temes de país. Votar a les comunals sovint va més enllà que la simpatia per una adscripció ideològica, sinó apostar per un equip de persones que han de dirigir la parròquia. El comitè directiu del PS va abordar dissabte diverses qüestions d'actualitat nacional i comunal i durant el 2014 treballarà per incorporar en el proper programa electoral una proposta per reduir els anys d'accés a la nacionalitat, com també sobre la doble nacionalitat i el vot dels residents a les eleccions comunals.

Com dèiem al principi són qüestions sempre presents però que queden relegades en cada legislatura. Que un resident, després de viure un cert temps en una parròquia, pugui opinar s'ha de veure com un fet natural i no com una intromissió en la política de país. I segur que hi ha una majoria d'andorrans que opinen de la mateixa manera.

Per a més informació consulti l'edició en paper.