La qüestió dels Coprínceps –en quant a si pot continuar sent la institució garant de la independència i la sobirania del poble andorrà– aixecada pels sectors més progressistes de la societat que demanen canvis impossibles al copríncep bisbe, com ara la legalització de l'avortament o del matrimoni gai, està agafant proporcions de crisi. O almenys és el que sembla quan el mateix director del gabinet del copríncep francès, Pascal Escande, explica que els representants dels caps d'Estat, Sylvie Hubac i Josep Maria Maurí, s'han reunit per parlar-ne, i que la qüestió preocupa tant a l'un com a l'altre. I és que com molt bé explica Escande, el coprincipat només té sentit amb tots dos coprínceps, una institució compartida i indivisa segons la Constitució que haurà de deixar d'existir si un dels dos renúncia. Ben entès, si la societat canvia, avança i evoluciona, també hi ha preceptes constitucionals que ho preveuen i que donen la possibilitat de canviar-ho tot. El problema és saber si tota la ciutadania hi està preparada i també si hi estaria d'acord. Perquè com deia ahir el director del gabinet del copríncep Hollande: ¿És necessari només per un o dos fets, canviar tot un sistema que té segles d'història i que fins ara, més bé o no, ha funcionat i ha servit sempre als andorrans? Canviar-ho tot depèn del poble andorrà, el mateix que fa 25 anys va convertir el país en un Estat de dret democràtic i modern –una mica ajudat per les pressions exteriors, tot s'ha de dir, i la famosa qüestió d'Andorra–, sense renunciar, però, a la figura dels coprínceps. Ja aleshores la negociació amb la mitra va ser una mica accidentada, però ningú es va plantejar mai abandonar. Avui, sembla que encetem una nova crisi institucional: la qüestió dels coprínceps. Que comencin a pensar els detractors de la institució en què volen convertir el Principat. En una república?

Per a més informació consulti l'edició en paper.