Les últimes esbatussades polítiques a Sant Julià de Lòria apunten en una sola direcció. I és que la majoria dels polítics, seguin o no al ple comunal, estan descontents de la gestió de la majoria. Una majoria construïda gràcies a la coalició del partit lauredià per excel·lència, Unió Laurediana (UL), i el nou arribat –i no menys arrasador en l'escenari nacional– Democràtes per a Andorra (DA). Si el primer en criticar la poca transparència i l'endeutament creixent del comú lauredià va ser el conseller del grup mixt, Josep Roig, ara se li afegeixen altres veus, que curiosament no seuen com ell a l'oposició sinó que seuen a la majoria. Estranya situació. I és que pel que es desprèn de les últimes informacions aparegudes en aquest mateix rotatiu, els consellers de DA se senten marginats per no dir aclaparats pel gruix d'UL, que a més de liderar el comú, té un nombre conseqüent de consellers... O sigui que hi ha un cert ressentiment a files. Dilluns passat, el mateix cap de Govern, Toni Martí, va admetre l'error en l'elaboració de la llista parroquial. Ara que tothom està descontent i campa per on pot, o millor dir sota el paraigües d'una suposada marca blanca que aglutinaria fins i tot, antagonismes històrics, el primer maldecap de DA és retenir els pocs militants que queden al comitè local, decebuts però també ressentits perquè tot i els pactes preelectorals, arribada l'hora de decidir, poc que poden fer-ho. I si a maldades això encara és suportable, el què si que els separa de la gestió liderada pels cònsols, Montserrat Gil i Manel Torrentallé, és el mateix de què es queixava la setmana passada, Josep Roig. Així que potser sí que la majoria ha de fer un esforç de transparència i els diletants un esforç per anar cap al diàleg i mirar d'arribar al fons de la qüestió, perquè al final el mal que pugui fer tot plegat, l'haurà de pagar el poble i també els ciutadans de tot Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.