Demòcrates per Andorra sembla que té bastant avançat com posicionar-se davant la demanda de la societat civil de permetre la unió entre parelles del mateix sexe amb els mateixos drets que els heterosexuals. En principi, la postura dels consellers demòcrates sembla la més fàcil a efectes legislatius –només s'ha de retocar la llei de parelles estables aprovada el 2005– i la fórmula més light per evitar incomodar la Mitra tot i les darreres declaracions oberturistes del Papa Francesc pel que fa als homosexuals.

Es ben cert, com defensa DA, que si finalment prospera aquesta via els drets dels homosexuals estaran garantits a efectes civils amb els mateixos efectes que els anomenats matrimonis –siguin civils o eclesiàstics. Dins de la societat civil hi ha divisió, com ha passat en altres països quan s'ha debatut aquest tema, però cada cop les reticències són mínimes i la unió o matrimoni gai és vist com un signe de normalitat en els països, diguem-n'hi, més democràtics. Andorra s'ha d'inscriure en aquesta via. Igual que en la societat civil, també hi ha diferents sensibilitats dins dels Grup Parlamentari Demòcrata, entre una ala més conservadora i una altre més progressista. El problema que es planteja no serà que les unions gais tinguin els mateixos drets, puguin adquirir la nacionalitat i optar pel reagrupament. Això és un tema superat. A judici d'alguns sectors, el problema radicarà en la denominació, doncs el fet de designar-lo unió de parelles en comptes de matrimoni comporta ja una distinció, una expressió clara que s'intenta evitar equiparar els dos conceptes, encara que davant la llei gaudeixin dels mateixos drets i reconeixement. Pot servir d'exemple el cas espanyol, on el debat més exasperat ha estat precisament en denominar matrimoni les unions gais, en considerar els sectors més tradicionals que el matrimoni està format per un home i una dona.

Per a més informació consulti l'edició en paper.